El bebop

Tema 1

EL BEBOP

Introducció

El bebop és un estil del jazz nascut els any 40 després de la segona guerra mundial. Succeix al swing i precedeix al cool jazz i el hard bop. Els compositors més famosos són Dizzy Gillespie i Charlie Parker entre altres. Els intruments més freqüents són la trompeta, el trombó, el saxo, el piano, el contrabaix i la batería. És una barreja dels estils del hot, el swing i el blues.

Orígens

Als anys 40, molts compositors de jazz estaven fustrats per les limitacions que suposava tocar en una big band de jazz, i van decidir buscar noves formes d'expressió trencant les estrictes normes del jazz. El bop es començar a desenvolupar degut a la incorporació de molts músics joves a orquestres i a la creació de petits grups disposats a assumir qualsevol proposta. Al bop inicialment habia estat rebutjat per la societat, però cada cop va anar agafant més importància.

Característiques

· Utilització de rítmes  molt ràpids, amb freqüent utilització de figures rítmiques antillanes, que fan       referència a les Illes Antillanes, entre l'oceà Atlàntic i el mar del Carib.
· Predomini de sols individuals, un concepte melòdic típic del swing i desconegut pel jazz.
· El fraseig és ràpid, en corxeres i semicorxeres, habitualment amb predomini dels registres aguts          dels instruments.
· Ús de la imrpovització.

Charlie Parker

Charles Christopher Parker, Jr, conegut com a Charlie Parker, va ser un saxofonista i compositor estadounidenc del jazz. És considerat un dels millors intèrprets del saxòfon alt, i un dels creadors del bebop. Destaca la seva improvització sobre una melodia cambiant els acords. El 1074 va guanyar el premi de la millor actuació solista de jazz als premis Grammy (una distinción otorgada por la Acadèmia Nacional de Arts i Ciències de la Grabació dels Estats Units).

Aquí teniu un vídeo d'una cançó seva.